 |
|
|||||||||
 |
|
|||||||||
 La llegenda explica que la vila de Cornudella fou fundada pel Comte de Prades, perquè va trobar en aquest lloc la seva filla, perduda durant una cacera, i gràcies al so del corn de caça que ella duia. D'aquí vindria el nom de "Corn d'ella", amb què es coneix la població. A banda d'aquesta bonica llegenda, l'origen de la població no es coneix amb certesa, però sembla ser que fou fundada abans de la creació del Comtat de Prades. L'etimologia del nom podria remuntar-se a èpoques romanes, significant lloc de pasturatge de grans ramats. El document més antic que parla sobre Cornudella data de 1190. És la donació feta per la reina "Donna Sança", a favor dels germans Navarra, de la població de "Cornutel.la". El 1292 Guillem de Rupe n'era rector, i el 1378 trobem el nom de Pere Escapolat com a primer batlle conegut de la població. Cornudella ha tingut durant la seva història molts alts i baixos de població. L'any 1497 compta amb 256 habitants, segles després, el 1860, passà a tenir-ne 2.552, davallant posteriorment fins arribar als 974 segons el cens de 1981. Fou escenari de les lluites guerrilleres del Carrasclet, patí les conseqüències de la Guerra del Francès, i més tard de les guerres carlines. La seva economia es mogué sempre entre les pressions dels jueus de Falset i del Comtat de Prades, primer, i entre el Duc de Medinaceli i el Prior d'Escaladei, després. Durant la segona meitat del segle XIX conegué una època de resorgiment econòmic, que tingué com a resultat un augment considerable de la població, així com la construcció de notables edificacions a la vila. Aquest desenvolupament econòmic finalitzà amb la sotragada de la fil.loxera, que inicià la davallada de la vila, així com la de la resta de pobles de la comarca. |
||||||||||
 |
||||||||||
 En el calendari de festes populars actual, hi figuren moltes festes, heretades de temps anteriors i moltes de noves : Gener Cavalcada de Reis. És el dia 5 i passen per la vila els tres Reis Mags d'Orient, acompanyats dels seus fidels patges. En arribar a la vila guiats per l'estrella d'Orient, són rebuts per la gent de la vila i especialment per la mainada. Seguidament van a l´església, on ses Majestats els Reis fan un discurs i el balanç de tot l'any. En acabar aquest acte de benvinguda, els patges, acompanyats pels reis, reparteixen els regals pujant als balcons on els més petits de la casa els esperen amb il·lusió. En acabar de repartir els regals, se'n van altre cop cap a les seves terres llunyanes. Sant Antoni. És el dia 17. De matí es fa la benedicció dels animals de la vila, duta a terme pel senyor Rector del poble. En acabar la benedicció es puja a l'ermita de Sant Joan del Codolar on es fa missa i després es dina a l'ermita. Febrer Carnaval. Aquesta festa no té una data exacta o una aproximació. Tot depèn de com caigui la Pasqua. Durant dos dies, els cornudellencs segueixen la tradició de disfressar-se. El dissabte es fa un ball de tarda per als menuts, i a la nit per als més grans. El diumenge es fa un altre ball en el qual hi participa tothom, grans i petits. Març Festa de la primavera. Arribada l'estació de les flors i del bon temps, els vilatans planten arbres i flors als parcs i places públiques o a les muntanyes desforestades. Abril Jornades Culturals a l'Escola. Aquesta festa l'organitza l'equip de professors de l'Escola Pública Dr. Piñol i Aguadé, juntament amb l'APA. Acostuma a ser la tercera setmana del mes, i durant una setmana aproximadament es preparen diferents actes dins i fora de l'escola. Sant Jordi. El dia 23 d'abril, dia en el qual segons la tradició l'home ha de regalar a la dona una rosa vermella, i la dona a l'home un llibre. Davant de l'Ajuntament, s'instal·la una paradeta que ofereix roses i llibres de tota mena. Maig El Jubileu a Siurana. Els cornudellencs, com molta altra gent de la província de Tarragona, cada 9 de maig i des de l'any 1682, puja al poblet de Siurana a venerar la Mare de Déu de l'Aigua. Al matí se celebra una missa en la qual participen molts dels capellans de la rodalia, i el senyor Bisbe de la Província de Tarragona. Un cop acabada la missa, tothom dina al poblet. A la tarda es fa el rosari en processó fins al castell, on el mossèn fa una pregària dalt d'un turó. En acabar, la gent comença a emprendre el camí de tornada a casa. Jornada Gastronòmica de l'arròs amb conill. Se celebra l'últim diumenge de maig i es basa en un concurs de paelles d'arròs, on l'única condició és que com a mínim hi hagi conill. La festa acaba amb un dinar de germanor. Corpus Christi. Se celebra, com moltes altres festes, depenent de Pasqua. Acostuma a ser a la segona o tercera setmana. Aquest dia es fa una Missa Solemne. Seguidament es realitza una processó pels carrers del poble. Aquest dia també es fan les primeres comunions. Juny Festes de St. Joan. Dia 23 (la vigília) a les 6 de la tarda, els més joves de la vila van a buscar la flama del Canigó, la qual és portada de Reus amb relleus. Els cornudellencs esperen amb nerviosisme l'arribada del foc. En arribar, la gent es concentra al pla de l'església des d'on es bifurca la flama cap a Ulldemolins i cap a la Morera de Montsant. Seguidament, els membres de l'Ajuntament fan entrega d'un diploma de participació i dels premis del concurs de fogueres. En fer-se fosc s'encenen les fogueres amb el foc del Canigó i comença la festa del foc, en la qual és costum tirar coets. Però no dura tota la nit. A partir de les 24 hores comença la guerra de l'aigua, la qual durarà fins a les 6 de la matinada. Dia 24 St. Joan. De bon matí, els veïns pugen a l'ermita de Sant Joan del Codolar a esmorzar. Després es fa una missa a l'ermita. Al migdia molta gent va a dinar a casa, i molta també, es queda a l'ermita a acabar de passar el dia. Juliol Ball de Sant Cristòfol. Aquesta festa se celebra el dissabte abans o després del dia d'aquest sant. Si el temps ho permet, que acostuma a permetre-ho, es fa un ball popular a la plaça de la vila, en el qual es reparteix vi i coca per a tots els assistents. Sant Cristòfol. Se celebra la primera o la segona setmana d'aquest mes, depenent de Pasqua. De bon matí, els cornudellencs propietaris de qualsevol vehicle fan fila per beneir-lo. En acabar la benedicció, els veïns, seguit la tradició van "a passar el riu". Uns van al pantà, altres a l'Argentera, etc... Festa del futbol. Aquesta festa, se celebra l'últim dissabte de mes. Al vespre, el Club de Futbol de Cornudella organitza un ball popular al pati de les escoles o a la pista poliesportiva. Agost Mare de Déu d'Agost. És el dia 15 d'agost d'aquest mes. És el sant de totes les Maries del poble. Al matí es fa una missa solemne. L'Aplec de Sardanes. Cada any, el grup Sardanista Montsant organitza un aplec de Sardanes a la vila el 2n o 3r diumenge de mes. La Festa Major. És la festa més llarga que se celebra al poble. Dura 5 o 6 dies, depenent dels anys i dels ànims. S'organitzen diferents actes culturals i socials per a aquests dies. Setembre La Festa de la Mare de Déu de la vila. És el dia 8 de setembre. Al matí se celebra una Missa solemne. Antigament eren dies de festa major, però per raons ja esmentades es va canviar de dia. Diada Nacional de Catalunya. El dia 11 de setembre s'organitza una multitudinària paella d'arròs, amb ball de tarda. Novembre Festa de l'arbre. Els cornudellencs aporten el seu granet de sorra per crear un món verd i net, plantant pins, arbres i flors a la vila. Desembre Durant aquest mes, no hi ha festes establertes; però hi ha diversos actes, com la plantada de l'arbre de Nadal uns dies abans de les festes, etc... |
||||||||||
|
||||||||||
 Entre els edificis més interessants de la població hi ha l'església arxiprestal de Santa Maria, datada al segle XVII, del primer Renaixement català. A l'interior es venera una imatge gòtica de la Mare de Déu del Patrocini.
Al peu del Montsant hi ha l'ermita de Sant Joan del Codolar, orgull dels cornudellencs. La primitiva ermita, del segle XII, ha sofert diverses reconstruccions i ampliacions. La construcció actual data del 1780. |
||||||||||
|
||||||||||
 - Asens,
Joan.- Guia del Priorat.- Tarragona: Edic. De la Llibreria de la Rambla, 1981 |
||||||||||
|
||||||||||
| Ajuntament | El Municipi | Altres nuclis de població | ||||||||||
El Celler Cooperatiu és
obra de l'arquitecte modernista Cèsar Martinell.