Albarca és una petita població situada a l'extrem oriental de la serra de Montsant, a 815 metres d'alçària, agregada a Cornudella de Montsant, a la comarca del Priorat. Va ser municipi independent fins a mig segle XIX.

Històricament va formar part del Comtat de Prades.

Vila petita, ubicada en un terreny aspre només apte per a una agricultura de secà i el pasturatge, comptava a inicis d'aquest segle amb poc més d'un centenar d'habitants. Després de la guerra de 1936-39, la vila va patir un ràpid procés de despoblament.

A l'estiu hi viu gent gran del poble que passa els mesos d'hivern a ciutat i altres que en són descendents, a més d'estiuejants de Tarragona i Reus. S'omple d'excursionistes per Setmana Santa i altres festes, i a l'agost, moment en què hi ha més gent al poble. A la vila hi ha poc més d'una vintena de persones.

Les activitats econòmiques de la població són, en l'actualitat, una explotació ramadera i el refugi de muntanya, obert tots els caps de setmana. Els guies de Montsant Serra de Prades ofereixen un ampli ventall d'activitats que, des del refugi d'Albarca, possibiliten la descoberta de l'entorn natural.

El poble celebra la seva recuperada festa major per la Mare de Déu d'Agost. El 1995 es va editar el primer número de la revista "La Carxana" dedicada a donar a conèixer la història i la cultura popular de la vila. La seva periodicitat és anyal.

El millor argument per proposar-vos la visita a Albarca és l'extraordinari panorama que es contempla a banda i banda de la població. D'un costat, la vall d'Ulldemolins, amb la serra de la Llena al fons; de l'altra, la serra de la Gritella amb Siurana -voltada de cingles- a l'extrem. I encara, al darrera, es veu el Puig de Gallicant.

Albarca és punt de partida de nombroses excursions. Podeu pujar al Montsant, per l'antic camí de ferradura i anar a l'ermita de la Mare de Déu o cap a la Serra Major. Planejar cap a les ermites d'Ulldemolins, d'una banda, o seguir antics camins de cartoixans, de l'altra, cap a Sant Joan del Codolar, a Cornudella.

Al poble no hi trobareu altre servei que el refugi de muntanya, que ofereix begudes i menjars casolans. D'aigua en tenim molt poca, però els anys de pluja, fins i tot raja la font de la plaça del Castell.

(Conjunt històric catalogat Bé Cultural d'Interès Nacional-BCIN)

Siurana, una vila dalt d'un cingle.

Siurana està situada al cim d'una cinglera de roca calcària, a 737 metres d'altitud. A la part més baixa de la Serra de la Gritella domina tota l'alta vall del Siurana, entre els cingles d'Arbolí i la Serra Major del Montsant; dominant per l'esquerra el riu Siurana i encaixada pel torrent de l'Estopinyà, davant la peanya bessona de Ciuranella.

Els pics més alts al seu entorn són la Gritella (1.089) i el de Gallicant (1028).

Siurana és un dels pobles més petits del Priorat, compost d'una trentena de cases i una vintena d'habitants.

L'entrada a la vila, per un estret, està controlada pel castell àrab. A l'altre extrem hi ha l'església romànica, d'una sola nau.

Lloc de defensa natural, fou l'últim reducte àrab del valí Almira Alemoni.

És un gran paratge de bells racons naturals i ric en llegendes.

Allí fou descobert un taller de sílex amb destrals de pedra polida, puntes de fletxa, fragments de vasos campaniformes i materials de bronze.

Siurana compta amb dos restaurants: el Restaurant l'Acàcia (situat a la Plaça Nova), el Restaurant Siurana (situat al carrer Major). També hi ha el refugi Ciriac Bonet, del Centre Excursionista de Catalunya (situat al darrera de la Plaça Nova).

Aquest petit poble ha estat lloc de reunió dels millors escaladors i centenars de persones que, encisades per les meravelloses formes de les roques, decideixen escalar-les.